Sexe i orgasme: quan el cervell es desconnecta i la química explota
Alba Tolosa
Et sembla que durant el sexe “perds el cap” per un moment? La neurociència mostra que no és només una manera de dir-ho.
En el pic de l’orgasme, parts del cervell que planifiquen i controlen es desconnecten mentre la química interna es dispara. Durant el sexe, el tacte físic arriba a una de les seves formes més intenses on el cos no només sent plaer, sinó que posa en marxa un autèntic còctel neuroquímic dissenyat per reforçar el desig, el vincle i la relaxació posterior.
Des dels estudis pioners de Masters i Johnson, que van observar i registrar respostes fisiològiques durant l’activitat sexual en laboratori, fins a les recerques actuals amb tècniques com la fMRI, sabem que l’excitació sexual implica canvis profunds en el cervell i en el sistema endocrí.
Però, què fa que “s’apagui” el nostre cervell durant el sexe?
Apartats
-
5.1 Els pioners: Masters i Johnson
Apartat 1/5Els estudis pioners de Masters i Johnson, als anys seixanta, van ser dels primers a descriure de manera sistemàtica què li passa al cos durant l’excitació sexual.
Van convidar voluntaris a tenir relacions sexuals i a masturbar-se en un laboratori, mentre mesuraven variables com la freqüència cardíaca, la pressió arterial, la respiració i la resposta genital, i així van proposar les famoses fases de resposta sexual com l’excitació, altiplà, orgasme i resolució.
Curiositat: Les “fases” són un model molt útil per descriure el cos, però avui se sap que el context psicològic i relacional pot modular molt com es viu cada etapa.
-
5.2 Del cos al cervell: què es veu amb fMRI
Apartat 2/5Aquest treball va obrir la porta a estudis més recents que, amb tècniques com la fMRI, han mirat no només el cos, sinó també el cervell en acció durant el sexe.
Aquestes recerques mostren que, a mesura que augmenta l’excitació, s’activen àrees relacionades amb el plaer, la motivació i la recompensa, mentre que durant l’orgasme disminueix l’activitat en regions del còrtex prefrontal implicades en el control cognitiu i l’autoreflexió.
Això ajuda a explicar la sensació subjectiva de “desconnexió” o de pèrdua momentània del control racional.
Curiositat: La “desconnexió” sovint s’associa a menys autoavaluació i més immersió sensorial (menys “pensar” i més “sentir”).
-
5.3 Control a la baixa: dopamina i endorfines
Apartat 3/5Una de les dades més cridaneres és que, durant l’orgasme, parts del còrtex prefrontal —la regió implicada en la planificació, l’autocontrol i el “pensar fredament”— redueixen molt la seva activitat, com si el cervell desconnectés temporalment la veu analítica per deixar pas a l’experiència sensorial i emocional pura.
Paral·lelament, el sistema de recompensa allibera dopamina, associada al plaer i a l’aprenentatge de “vull repetir això”, així com opioides endògens (endorfines) que actuen com a analgèsics naturals i contribueixen a la sensació d’alleujament i benestar intens.
Curiositat: La combinació “recompensa + analgèsia” és una de les raons per les quals el cervell pot associar l’experiència sexual a sensacions de seguretat i descàrrega d’estrès.
-
5.4 Vincle i “baixada”: oxitocina, prolactina i vasopressina
Apartat 4/5La química del vincle també entra en joc, l’oxitocina augmenta durant l’activitat sexual i arriba a valors especialment alts després de l’orgasme, moment en què es combina amb altres hormones com la prolactina, relacionada amb la sensació de sacietat i la “baixada” post-sexe.
A més, la vasopressina i altres factors neuroendocrins s’han relacionat amb l’apego durador i amb la manera com el cervell uneix plaer, intimitat i memòria de la persona amb qui es comparteix l’experiència.
Curiositat: La relaxació posterior no és “casual”: forma part del mateix mecanisme que afavoreix descans i proximitat després del clímax.
-
5.5 Contextualització i síntesi del tema
Apartat 5/5Tot plegat ajuda a entendre per què el sexe pot resultar tan “addictiu” des del punt de vista biològic: no es tracta només d’una successió de sensacions agradables, sinó d’un sistema complet on plaer, vincle i descans s’emboliquen en el mateix paquet neuroquímic.
Igual que passava en els experiments d’agafar de la mà en situacions d’estrès, la qualitat de la relació i el context emocional modulen profundament com es viu aquesta química: el mateix orgasme no és el mateix en una relació segura i respectuosa que en un context de por, pressió o manca de consentiment.
Estudi/autors
Estudi: Masters & Johnson (anys seixanta) — resposta sexual humana
Van observar i registrar respostes fisiològiques durant relacions sexuals i masturbació en laboratori (freqüència cardíaca, pressió arterial, respiració i resposta genital) i van proposar les fases d’excitació, altiplà, orgasme i resolució.
William Howell Masters
En William Howell Masters, nascut el 27 de desembre de 1915 a Cleveland, Ohio, Estats Units, i mort el 16 de febrer del 2001 a Tucson, Arizona, Estats Units, va ser un reconegut ginecòleg nord-americà, pioner en la recerca sobre la resposta sexual humana i la disfunció sexual; cofundador, amb Virginia E. Johnson, de l’equip Masters & Johnson i del Masters & Johnson Institute, i coautor d’obres clàssiques com Human Sexual Response.
Mary Virginia Eshelman Johnson
La Mary Virginia Eshelman Johnson, nascuda l’11 de febrer de 1925 a Springfield, Missouri, Estats Units, i morta el 24 de juliol del 2013 a Saint Louis, Missouri, va ser una reconeguda sexòloga i terapeuta nord-americana, pionera en l’estudi de la fisiologia sexual i en el desenvolupament de la teràpia sexual basada en evidència.
Curiositat: Malgrat tota aquesta “explosió química”, el cervell no viu igual tots els orgasmes.
La qualitat del vincle amb la parella i el context emocional poden modular com de plaent i relaxant resulta l’experiència, tot i que la coreografia d’hormones sigui similar.
Dit d’una altra manera, el mateix còctel de dopamina, oxitocina i prolactina pot saber a “bàlsam” o quedar mig apagat segons amb qui estiguem, com ens hi sentim i quina història compartim.