Limits i consentiment

Cultura, límits i consentiment

G.Mateo Tilaguy

Parlar de no és només parlar d’un “sí” o un “no”; és parlar de com aprenem a interpretar silencis, de quins guions culturals normalitzen la pressa o la insistència, i de com es construeix (o es trenca) la seguretat dins d’una trobada íntima. Sovint, la confusió neix perquè la cultura ha venut el desig com una escena sense paraules, com si la comunicació fos una espècie d’espòiler romàntic; però el cos no funciona així: l’excitació, el bloqueig i la por poden conviure, i el fet que hi hagi activació fisiològica no valida automàticament res. Per això, el consentiment és una pràctica, no un tràmit: es negocia, s’actualitza i es pot retirar.

Els són la tecnologia emocional que fa possible el desig segur: delimiten què es vol, què no es vol i en quines condicions. Un límit ben posat no és un atac a l’altra persona, sinó una instrucció de cura (“això sí”, “això no”, “això encara no”, “això només si…”). I la cultura, aquí, pesa molt: hi ha entorns que premien el “cedir” per evitar conflictes, i altres que confonen seducció amb insistència. Aquest post posa llenguatge a aquest terreny perquè la claredat també és una forma de protecció.

Però, com es pot convertir la idea de consentiment en una pràctica concreta i fàcil d’aplicar en situacions reals?

Apartats

  1. 6.1 Cultura i guions sexuals: què “s’espera” que passi

    Apartat 1/5

    Moltes situacions de malestar no comencen amb una agressió explícita, sinó amb un que arrossega la gent cap a un final “previsible”. El guió és aquesta narrativa implícita del tipus: “si hem quedat, si hem begut, si hem pujat a casa, si hi ha petons… llavors ‘toca’ seguir”. Quan el guió domina, la persona deixa d’escoltar els senyals del cos i comença a actuar per inèrcia social: per no decebre, per no quedar com a “fred/avorrida”, per por a una reacció o simplement perquè no sap com aturar l’escena sense sentir culpa. Aquí la cultura juga un paper decisiu: si s’ha après que posar límits és “fer drama”, llavors el cos calla i paga el preu.

    El problema és que el desig real no és lineal: pot pujar, baixar, desaparèixer o transformar-se en incomoditat. I quan el desig canvia, el guió hauria de canviar amb ell. Fer lloc a aquesta variabilitat és bàsic per reduir situacions ambigües: una trobada íntima segura no és la que “no té pauses”, sinó la que pot parar sense càstig social. Per això, una part del consentiment és cultural: consisteix a normalitzar que preguntar, parar i renegociar forma part del joc, no és un error.

    Curiositat: Quan una escena “va massa ràpid”, el cos sovint dona pistes molt clares (tensió, riure nerviós, immobilitat, dissociació lleu), però la cultura ens entrena a ignorar-les.

  2. 6.2 Consentiment: clar, lliure i actual

    Apartat 2/5

    Una manera pràctica d’entendre el consentiment és pensar-lo com un conjunt de condicions. El model resumeix cinc requisits que, quan fallen, converteixen el “sí” en una cosa aparent o trencada: ha de ser lliure (), reversible (), informat (), entusiasta () i específic (). Aquest llenguatge ajuda perquè baixa el debat de “què creies tu” a “quines condicions hi havia”.

    També és important entendre el consentiment com un procés temporal: no és un “contracte” signat al principi de la nit, sinó una conversa (verbal i no verbal) que s’ha de mantenir mentre l’experiència evoluciona. “Sí” a una cosa no vol dir “sí” a totes, “sí” ahir no vol dir “sí” avui, i un cos que es queda quiet o es desconnecta no està donant un “sí” segur. Aquest punt és central perquè molta gent, per por o bloqueig, no pot verbalitzar un “no” amb força, i el consentiment no pot dependre d’heroismes.

    Curiositat: La frase “pots parar quan vulguis” és una eina potent: redueix pressió i facilita que el cos torni a sentir-se en control.

  3. 6.3 Capacitat i estat: quan un “sí” no val

    Apartat 3/5

    Hi ha una pregunta prèvia al consentiment: hi ha real per decidir? La capacitat pot fallar per intoxicació, son, dissociació, por intensa, dependència i també per asimetries de poder (autoritat, jerarquia, amenaça de conseqüències). Quan falla, no hi ha consentiment robust encara que la persona digui “sí”. Aix és incòmode, però és el cor de la protecció: la decisió sexual ha de ser una elecció, no una sortida d’emergència.

    En la vida real, això no sempre és blanc o negre, i per això cal criteri: si algú està molt borratxo, si està mig adormit, si ha dit que no i després “cedeix” per insistència, o si hi ha por a una reacció (enfadament, humiliació, càstig), el “sí” queda contaminat. El consentiment saludable és el que es dona en condicions de seguretat emocional, on no cal evitar una conseqüència per poder parar. I aquesta és una responsabilitat compartida: no només “preguntar”, sinó crear un entorn on la resposta sigui realment lliure.

    Curiositat: Molta gent confon “no s’hi va oposar” amb “va voler”: són coses diferents, sobretot quan hi ha bloqueig.

  4. 6.4 Coerció i pressió: el “sí” obtingut

    Apartat 4/5

    La no és només la força física: també pot ser pressió persistent, manipulació emocional, culpabilització (“després de tot el que he fet”), insistència que desgasta, o amenaça (explícita o implícita) d’abandonament, ridícul o càstig. Aquest tipus de dinàmica genera una forma de consentiment aparent: la persona “accepta” per sortir d’una situació tensada, no perquè ho desitgi. I quan una trobada íntima necessita pressió per avançar, ja no és una trobada íntima: és una negociació desigual.

    Una manera útil de detectar coerció és preguntar-se: “Si aquesta persona digués que no, què passaria?” Si la resposta és “s’enfadaria”, “em deixaria de parlar”, “em ridiculitzaria”, “em faria pagar-ho”, llavors el “sí” ja no és un acte lliure, és una estratègia de supervivència social. Per això, el consentiment s’ha d’entendre com una pràctica de respecte: no és obtenir permís, és cuidar el marge de llibertat de l’altra persona. I això implica aturar-se davant del dubte, no “interpretar-lo a favor propi”.

    Curiositat: En relacions llargues també cal consentiment: la confiança no elimina la necessitat de preguntar quan el cos de l’altra persona diu “avui no”.

  5. 6.5 Síntesi: cultura del respecte i llenguatge dels límits

    Apartat 5/5

    La cultura del consentiment no és només una norma moral: és una infraestructura de seguretat que fa possible el plaer sense dany. Quan els límits es normalitzen, baixa l’ansietat, puja la confiança i el desig pot ser més autèntic, perquè no està contaminat per pressió. Dit d’una altra manera: una trobada és més excitant quan hi ha llibertat real, perquè el “sí” té valor. I això exigeix habilitats: saber preguntar, escoltar i acceptar un “no” sense convertir-lo en una escena de càstig.

    També cal recordar que el consentiment és un punt de contacte entre cultura i dret: el llenguatge legal pot fixar estàndards mínims, però la cultura és la que els fa viables en la vida quotidiana. Si la norma social continua premiant la insistència i penalitzant el límit, llavors la gent seguirà “cedint” per no perdre vincle o per evitar conseqüències. Per això, treballar cultura del respecte és treballar prevenció: menys situacions ambigües, menys dany, i relacions més honestes.

    Estudi/autors
    Guia: Consent 101 (FRIES i límits) — RAINN

    Material divulgatiu que emfatitza que el consentiment ha de ser clar i lliure, que és una conversa contínua, i que es pot retirar; també recorda que no hi ha consentiment vàlid en casos com intoxicació, inconsciencia o coerció.

    Marc legal (Espanya): LO 10/2022 i definició de consentiment

    Textos i comentaris sobre la LO 10/2022 destaquen que el consentiment s’entén quan s’ha manifestat lliurement mitjançant actes que, segons les circumstàncies, expressin de manera clara la voluntat de la persona.

    Concepte clau: Consentiment afirmatiu

    Model que desplaça l’enfoc de “no és no” cap a “només sí és sí”: no busca l’absència de negativa, sinó la presència d’una voluntat clara i segura.

    Curiositat: Moltes persones descobreixen que el consentiment no “mata el moment”: el millora, perquè redueix dubtes i augmenta seguretat.

Anterior Següent